Practiques intal·latives
La temàtica del projecte instal.latiu " 6 mobles" és l'objectualització i despersonalització de l'ésser humà. Alegoritzant un context on el capitalisme ferós influeix sobre les conductes de la societat, imposant el consum masiu i efímer.
Així doncs, es necessari reflexionar sobre diverses subtemàtiques que argumenten tant l'intensió crítica i reflexiva, com els meus interesos conceptuals, entre ells: La sexualització i/o cosificació de les persones, principalment de les dones, Objectualització "fet per i per a" un comprador/ expectador, un record a la tradició contemporanea del marcat de l'art, la posició socio-economica que marca la idetitat, i l'individualisme.
D'aquesta manera els mobles seran representats per dotze models que assumiran la funció d'aquest objectes del llar, servint i sent servits pels espectadors o el públic.
Un context marcat per les jerarquies o rols com es el dominat i submís, per a molts un paper desagradable, per a molts altres un fetitxe.
Altre aspecte que coviu i s'interrelaciona amb este és, la petjada, la qual evoca al temps i l'espai, una clara referència al consum masiu i efímer.
Per entendre millor aquest dos aspectes conceptuals es millor tractar-los per separat i analitzar-los respectivament.
D'igual forma que per a descriure la pel.lícula "Blade Runner" no podem limitar-nos a uns pocs adjectius i una lectura superficial, a la nostra instal.lació "Ancanibali" s'havia de fer justícia a aquestes qüestions trascendentals que l'espectador es du plantejant desde l'any 1982, any de la creació de la película, fins a l'actualitat.
Tot i haver experimentat una gran evolució pel que fa a la tecnologia, continuem sense una resposta definitiva a aquests plantejaments filosòfics tant radicals i clàssiques com: Què és l' ésser humà? Què és el que ens fa ser humans? O quins son els limits per ser un ésser humà?
Com Greenberg i la seua ansiada busqueda d'una definició de la pintura, busquem desde molt abans d'aquesta pel.lícula una resposta que pensadors i escriptors com Plató, Descartes, Nietzsche, Mary Shelley o George Orwell, ja es plantejaven.
Una visió tant antropocentrista sols podia derivar en que, tot i que "Blade Runner" és una especie de dejavú de una visió de futur pesimista i tràgica de la condició humana, l'ésser humà ha seguit esta direcció infrenable que la globalització i el capitalisme han venut com un estil de vida conformista.
Un futur sense naturalera i amb contaminació, on unes superflues qüestions per resoldre es convertixen en una problematica real d'actualitat.
Ancanibali prove de la paraula "Uncanny Valley" o "Vall de la Inquietut", una hipòtesi o fenomen en el camp de la robòtica que afirma el rebuig de les persones a les rèpliques antropomòrfiques que s'asemblen en excés de la aparencía i comportament humà real.
Amb aquesta sensació d'inquietut i incomoditat voliem ambientar l'espai de la instal.lació, un espai remot i quasi buit on el interior va deteriorant-se i inundant-se.
Iconograficament, i a primera vista, l'habitació està inspirada en una estètica minimalista amb tons blancs, grisos i marrons per a que ens fora més fàcil aconseguir que la poject room pugera convertir-se en un espai buit de reflexió.
Seguidament es pot apreciar que tant a les parets com al sostre i al sòl estàn distribuïts diferents elements contraposats entre ells. Ubicats, cobrints les parets de la dreta cartons desgarrats i col.locats de manera jeràrquica, que recorden a unes obres de Rauschenberg; i a l'esquerra una simulació de paper de paret amb carbonet amb les mateies característiques que l'anterior, clara reférencia a l'escena de la plutja que apareix al film. En quant al sostre, es pot observar una gran tela composada per diversos llençols que es despenja com una amaca banyada que gotetja plenant el sòl d'aigua, creant una atmosfera humída i sensorial.
En mig de l'espai una escultura abstracta en forma de estalactita de cartó i uns delicats recipients de escallola que acumulen el líquid que goteja del sostre.
La il.luminació es tènue i als racos trobem uns objetes i unes cortines que acompanyen el ambient.
L'element principal de la instal.lació és l'aigua, i la trobem per tot arreu. És la causant de tot el desgast de l'instal.lació. A més a més, és un element molt present durant la pel.lícula i voliem considerar-la un element al.legoric del "Jo", com a subjecte viu i propi que interactua el medi.
La finalitat d'aquesta instal.lació és fer-nos concients d'una realitat que va a contrarellontge, una idea de vida que està en continu canvi, que evoluciona no sols en un desenvolupament, també en un degradació del propi context.
Comentarios
Publicar un comentario